EL GOVERN DE CATALUNYA NO ESTÀ SENT JUST AMB SALOU

Per tal de garantir la unitat d’acció de les administracions públiques, especialment dels ajuntaments  de Vila-seca i de Salou, en l’àmbit en el qual està ubicat el Centre Recreatiu Turístic de Port Aventura, es va crear  l’any 1992 l’anomenat Consorci Intermunicipal composat per ambdós municipis i la Generalitat i se li van delegar, en els terrenys que ocupa l’esmentat centre, algunes de les competències pròpies dels ajuntaments cosorciats com són ara la gestió urbanística i la recaptació de diferents impostos i taxes. L’article 52 dels Estatuts que regulaven aquest organisme estipulava que el rendiment dels tributs es distribuiria  per meitats entre els dos municipis Salou i Vila-seca.

El dia 2 d’abril de 2012 varen finalitzar els vints anys que els estatuts del Consorci preveien de vigència dels acords entre l’ajuntament de Vila-seca, l’Ajuntament de Salou i la Generalitat i, per tant, aquell era el moment d’iniciar un procés de negociació entre les parts per replantejar les condicions d’un nou acord de futur. Però, sense que cap membre del Govern de Catalunya informés prèviament a Salou de quines eren les seves intencions en relació a aquest tema, el Parlament de Catalunya, amb els vots favorables de CiU i PP, va aprovar i promulgar el mes de març de l’any passat la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, la qual, en la seva disposició addicional vint -i-dosena va regular la continuïtat, per temps indefinit, de l’actual Consorci Intermunicipal de Vila-seca i Salou en el següents termes: “El Consorci Intermunicipal de Vila-seca i de Salou,  creat per garantir la unitat d’acció publica en l’àmbit del centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou i integrat per l’Administració de la Generalitat i pels municipis de Vila-seca i de Salou, manté la vigència en les mateixes condicions fins a la execució completa del projecte”.

I aquí està la base del problema que avui ens enfronta al municipi veí i a la Generalitat. Durant vint anys, Salou ha hagut d’acceptar aquell acord signat pel, aleshores, alcalde Ferran, malgrat que el territori del centre recreatiu turístic pertany a Salou en percentatges clarament superiors que a Vila-seca –el 57 per cent del territori del Consorci pertany a Salou, mentre que només el 43 per cent pertany a Vil-seca-, i que la generació d’impostos es produeix en un 86 per cent en terrenys de Salou, mentre que només el 14 per cent és generen a Vila-seca.

Per tal de voler arribar a un acord es va constituir una comissió mixta amb representació dels Ajuntaments de Vila-seca i de Salou i presidida per una persona triada per la Generalitat que no ha pogut assolir el seu objectiu. La manca de disposició per reconèixer els nostres drets territorials, indiscutibles des del punt de vista jurídic, han portat al fracàs a aquesta comissió mixta incapaç de concretar un acord de les dues terceres parts dels seus membres, majoria necessària per poder traslladar les propostes d’acord als plenaris dels dos municipis.

El Govern de la Generalitat, que tenia l’obligació d’actuar de mitjancer sense decantar-se a favor de cap dels dos municipis, no ha estat a l’alçada de les seves responsabilitats i, a més del gravíssim error d’aprovar al Parlament de Catalunya la citada disposició que pretén obligar a Salou a continuar indefinidament al Consorci en contra de la seva voluntat i determina una distribució de la fiscalitat clarament lesiva contra els drets de Salou, ha comès, darrerament, dos errors imperdonables: enviar un escrit amenaçador a l’alcalde Salou, signat pel Conseller Mas-Colell, en el paper de “poli dolent”, en el qual se li diu que pot incórrer en “responsabilitats legals per l’incompliment de les seves funcions” si no respecta els termes de la Llei 5/2012 més amunt citada i, contradictòriament amb el seu contingut, el Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, senyor Joaquim Nin, en el paper de “poli bo”, ha enviat un altre escrit en el qual ofereix una distribució de la fiscalitat, “en lloc de a parts iguals, con fins ara, en la proporció territorial que cada municipi té en l’àmbit del CRT, es a dir un 57 % per cent per Salou i un 43 % per Vila-seca”.

La pregunta que ens fem molts salouencs i salouenques és, si aquesta darrera proposta significa una distribució justa en opinió de la Generalitat, perquè no la van plantejar en la Llei 5/2012?. Però no ens fem il·lusions perquè, evidentment, aquesta proposta tampoc és justa. No és just que produint-se el 84 per cent dels impostos en terrenys de Salou se’ns proposi, com la gran concessió, una distribució de només el 57 per cent per Salou i que Vila-seca es quedi amb impostos que ens pertanyen a nosaltres com ha fet durant els darrers vint anys. I no és just que un govern presidit per CiU que ha impulsat la declaració de sobirania de Catalunya, no respecti l’autonomia municipal consagrada per la Constitució i per l’Estatut i pretengui obligar-nos a mantenir-nos en un consorci contra la nostra voluntat.

Malgrat tot, el Partit Socialista de Salou considera que ha de ser el diàleg el que ha de possibilitar un acord en el qual tots ens puguem sentir còmodes. Un acord que sigui respectuós amb la realitat de la distribució territorial i fiscal d’ambdós municipis. Un acord que no vingui precedit d’amenaces ni culpabilitzacions, Un acord que es doni en el marc d’una disposició franca per cercar consensos, amb actitud oberta i predisposada per part de Salou a les compensacions que es pactin entre ambdós municipis, però amb l’absoluta determinació de no cedir res d’allò que sigui propi, si no és mitjançant un procés de diàleg i consens racional i just. Altrament, recolzarem totes les mesures jurídiques que facin valer els nostres drets davant la justícia.

Article de Zacarías Henar, portaveu del GM Socialista, publicat a La Vila el 4 de maig de 2013.